1. |
Sona el fuet
03:09
|
|||
La pradera rere la tempesta
grans estepes i al voltant el mar
les ciutats, el country i la festa
i aquell negre mort pel ku klux klan
Els cavalls van corrent en estampida
a l'oest no s'hi viu gens malament
perquè aquí no es castiga a l'homicida
sempre i quan la víctima hagi estat el diferent
I si es queixen i no callen
fes sonar el fuet
que aquí no tolerarem a cap disident
a la terra que era seva i que ara ocupem
així que fes sonar el fuet
ni la mort ni el genocidi ja no els recordem
tenim barres i estrelles i un gran president
que dirà i que farà que sonin els fuets
Mentre fem un whisky a la cantina
els esperons ressonen a l'entrar
ara el shèrif es diu policia
i l'estat l'autoritza a matar
Tots els indis van corrent en estampida
els xicanos s'hi escarrassen per entrar
a l'oest es dona un altre valor a la vida
vida blanca, val per a matar
I si es queixen i no callen
fes sonar el fuet
que aquí no tolerarem a cap dissident
a la terra que era seva i que ara ocupem
així que fes sonar el fuet
ni la mort ni el genocidi ja no els recordem
tenim barres i estrelles i un gran president
que dirà i que farà que sonin els fuets
|
||||
2. |
Intrascendent
01:49
|
|||
Atacat personalment
per la industria cultural,
és millor prendre mesures
que només canviar el canal.
La teva irrellevància ara et fa patir:
aprofita l’odi desfogant-te en uns quants tuits.
Si sents gran autodespreci
obre les xarxes socials
i troleja amb violència a col·lectius marginats.
Difon a la ultradreta amb un zasca mordaç,
és poc el preu que així es paga a canvi de que et facin cas.
No
a ningú l’importa.
No
a ningú li afecta.
Tu
només ets la prova de la teva intrascendència.
Els abusos dels que manen
sempre t’han perjudicat
encallat laboralment,
intrascèndencia social.
Mai has tingut el poder de canviar la societat
i ara vius empresonat dins el teu propi relat.
No
a ningú l’importa.
No
a ningú li afecta.
Tu
només ets la prova
de la teva intrascendència.
|
||||
3. |
Qualsevol bandera
02:56
|
|||
Els problemes que teníem els han solucionat.
Han ficat una bandera que els taparà.
Drapets que volen i onegen als balcons dels patriotes.
Escull equip i a cridar, que no guanyin els altres.
I si això és la guerra, cremaré el que us representa,
que al passar per la foguera qualsevol bandera és negra.
Els problemes que teníem els han solucionat.
Han curat la dissidència des de l’estat.
Tens un deute amb la pàtria, i ara et toca lluitar.
Vas néixer aquí, espavila, la nació prevaldrà.
I si això és la guerra, cremaré el que us representa,
que al passar per la foguera qualsevol bandera és negra.
Els problemes que tenia els he solucionat.
Gasolina, foc i banderes m’han escalfat.
Si dus la seva bandera al seu bàndol estàs.
Pensa si no hi ha millors coses que defensar.
I si això és la guerra, cremaré el que us representa,
que al passar per la foguera qualsevol bandera és negra.
|
||||
4. |
Que cremi tot
02:46
|
|||
És la vella bella historia del poble i la burgesia
la dels trepes que es quedaven el que el poble produïa,
ni corones ni masmorres, ni soldats ni grans castells,
sols la feina de tothom per a enriquir a poca gent
Neix l’empresa, factories, les colònies industrials
tot el poble fent bondat en els barris marginals
el poder ja no és dels nobles, a l’exèrcit no temem,
matarem la burgesia i ens quedarem els calers
Que cremi tot
De l’antiga idiosincràsia només quedava l’estat,
la terra ara era d’un altre però el mateix explotat,
l’amenaça de revolta els va fer espavilar
van crear la policia per sotmetre als sindicats.
És la guerra, és la guerra, cridaven tots al carrer
els obrers, la policia, a pedrades, foc i trets.
No volem luxes ni joies, ni control sobre el poder
volem una vida digna i si no, només voldrem
que cremi tot.
Passa el temps, passa la història, l’escenari és el mateix,
els humans seguim sotmesos a un ridícul un per cent
ideòlegs i filòsofs fa segles que ho van dient,
que si cau la classe alta el poble tindrà el poder
Si matem mil policies, l’estat n’hi comprarà més
si cremem les oficines, no podran fer més diners
i si ens maten a nosaltres, vencerem, no tingueu por,
que lluitar contra l’obrer, és lluitar contra tothom.
Que cremi tot
|
||||
5. |
Males notícies
01:35
|
|||
Mitjans de producció
fabricant informació,
creant la realitat
de la que t’alimentes.
La telerrealitat
com un mal documental,
pastilles de veritat
que el poder infecta
Interès particular,
plataformes industrials,
injeccions de capital
que enverinen consciències.
Polítics associats
als afers dels grans mitjans
legislen i procuren
que no t’assabentis.
Nova definició
del que és veritat o no,
si el discurs no és l’oficial
vas a la llista negra.
La nova realitat
te la dictarà l’estat
mentre grans corporacions
els tres ulls t’embenen.
Els medis t’ho vendran
com un pas cap al davant
filtrant i decidint
el que no els convingui.
El discurs predominant
de consells editorials
dirigits per homes blancs
que ara et posseeixen.
Sense diversitat
la veritat mai prevaldrà,
periodisme és opinar,
no deixis que et menteixin.
|
||||
6. |
Blues de la torradora
02:16
|
|||
Doctor, què és aquest patiment?
Doctor, em trobo malament.
Molts anys de no poder entendre pas res,
tots endavant i jo vaig sempre al revés.
Dolor, neguits i patiment,
tristor, aïllament de la gent.
Què és el que he fet per acabar tan fatal,
consulta exprés a la seguretat social.
Què és el que em dona, doctor?
No vull pastilles de colors,
no vull parlar de malalties mentals,
només vull dur la torradora al bany.
|
||||
7. |
Joc de borbons
02:28
|
|||
Ben sabut és que la història
està escrita amb la sang de dèbil,
si ens fiquem a fer memòria
traurem un llistat d’imbècils.
Invasors venen de França
es fan amb el tro a Navarra,
Felip cinquè s’anomena
vol unificar Espanya.
Fa la guerra a Catalunya
començà la tradició
d’envair la nostra terra
instaurant l’odi al Borbó.
Amb aquesta dinastia
ho hem passat fenomenal
Lluís primer, Ferran sisè
i uns quants Carles fins al quart.
Molt fan de Napoleó
Ferran setè s’amotina
fa el ridícul i per poc
no acaba a la guillotina
Isabel era una nena
quan va esdevenir la reina
dos Alfons, els dotze i tretze
i república amb la dreta
Els borbons d’exili a Itàlia
tot i ser fans de franquisme
i amb la transició ja en marxa
ens vam fer tots joancarlistes
I el que amb un Felip comença,
amb un altre Felip acaba.
Vot, exili o guillotina,
acabem amb l’endogàmia
|
||||
8. |
El futur pel davant
02:25
|
|||
Indignant, acabo de ser testimoni
d'una burla, una injustícia molt gran
estava esperant passar a un pas de zebra
i han passat dos idiotes patinant
El meu pare em deia que no suportava
la joventut que no para d'emprenyar
amb els meus jo sé que ell s'equivocava
però ara jo sé que acabarem fatal.
Generació malalta i autodestructiva,
tot el que hem fet ells s'ho estan carregant
ara que el món estava a la meva mida
aquests quatre marrecs me l'estan espatllant.
Per què collons t'has tatuat aquesta merda,
que algú m'expliqui què coi és lo del trap,
com se t'acut rapar-te al zero les celles.
Només vull saber què és el que està passant.
No entenc els memes que es passa la jovenalla,
el seu humor no l'acabo de pillar,
la meva generació volia morir-se
però em penso que la nova ens vol matar.
Les promeses signifiquen una merda,
ja tinc els trenta i ni casa ni treball.
Aquesta gent veu en mi el que els espera
i a mi em fot com s'estan desfogant.
Indignant, acabo de ser testimoni
d'una burla, una injustícia molt gran
estava esperant a un pas de zebra
i el futur se m'ha creuat pel davant.
|
||||
9. |
Revolució liberal
01:47
|
|||
Vivint el somni d'home blanc
Aconseguit amb anys de feina
Trepitjant i espentegant
Per deixar a tots al darrera
Ara penso i reflexiono
Que no és que hagi estat massa
El que em vaig quedar és molt curt
I jo per aquí no hi passo
Hora d'exigir al govern
Tot allò que no controlo
Ajuts per acomiadar
Als treballadors que exploto
Que es disposin a expulsar
Als que van venir en patera
Per poder amenaçar
A la que em fa de mainadera
Faré culpable a l’estat
De qualsevol mal que em vingui
Desprès li faré costat
En el cas de que em convingui
L'argument i la paraula
Són per als que no fan caixa
Jo puc controlar la premsa
I a més em fan rebaixa
Revolució liberal,
Fàbrica de demagògia
I alguns em defensaran
Perquè els hi faig patxoca
Llibertat per explotar,
i queixar-se de passada
Tindre-ho tot i voler més
us farem una balada
Una balada a la nuca
|
||||
10. |
Arrítmia
01:49
|
|||
Jo no vull buscar-te, si no és per conèixer-nos
Jo no vull buscar-te, si això ha d'acabar mal
Ja no vull ni veure't, si he d'acabar a la soga
si no em dones carinyo, al menys fica la droga.
No seré un col·lega ni el teu complement,
passo de paraules i de perdre el temps.
Passo de mogudes, vaig ben abastit;
potser passar cent dies tapat, plorant al llit.
Jo no vull buscar-te, si no és per conèixer-nos
Jo no vull buscar-te, si això ha d'acabar mal
Dis-li fort "que et donguin" a lo natural;
perquè si som més d'un, a mi em fa tot molt pal.
I si el vent s'emporta tot allò que fem,
passaré de llarg sense remordiments.
Amb un pot de crema i imaginació
faré abstenció activa per la extinció.
|
||||
11. |
No punc més
02:10
|
|||
Hem vomitat calendaris de dates
a llocs i paratges a on moren els somnis,
a on cabres es mengen les cordes,
a on ja no ens permetran tornar.
Hem assumit els riscos i despeses,
de vicis, de lluites de vides senceres,
d’idees que giren, que creixen,
tot sense parar de saltar.
Hem procurat mantenir coherència,
a la lluita, a la vida, tot sense paciència,
cridant, berrejant, vomitant,
sempre fent l’animal.
Hem dedicat massa temps a paraules,
que rimen, que encaixen i que son llençades
llancívoles, dures, pesades
però que al final no fan mal...
I no punc més.
No em queda força per seguir en peu a la vida.
No punc més.
Si quan em llevo acabo ajagut de seguida.
No punc més.
Amb les mogudes absurdes d’aquesta rutina.
No punc més.
Hem navegat entre ampolles i llaunes,
en vòmit, en deutes, en cendra i en drogues,
tot sense timó, sense veles unflades,
ni vent que ens ajudi a avançar.
Hem fet l’idiota tres-centes vegades
cinc-centes cagades, més de mil putades,
recompte infinit de bestieses
tot sense parar a descansar.
Hem competit sense traça ni ganes
amb moltes companyes de bandes germanes,
a un circ de punk rock sense premi
més que la calor popular.
Hem decidit que la vida no es llarga,
que sempre farem el que ens doni la gana,
si queda energia i queda gentussa
a la que poder empudegar.
I no punc més.
Però companys al final seguirem emprenyant.
|
||||
12. |
La bota
00:50
|
|||
Quan despertis d’una nit intranquil·la
i comprovis que t’has convertit en insecte
només caldrà que miris al cel
i veuràs que et trepitja la bota de sempre
|
||||
13. |
||||
Potser mai no t’has llegit gaires llibres
o potser de petit vas tenir un accident
és possible que el cervell no et vagi bé
però tot i així, jo no ho entenc.
Dius que ets un nazi i que defenses la raça
ets un feixista i els rojos una amenaça
i jo et tolero per no fer una matança
i tot així a tu te la pela i segueixes cara al sol.
I segueixes cara al sol.
Has nascut a on t’han cagat els teus pares
no és motiu d’orgull és pura casualitat
No és ideologia és pura ignorància
i a mi no em convenç tanta fal·làcia.
I vols respecte quan no respectes ni a deu
i vols conflicte, doncs l’odi és el teu feu
A mi no em fotis, que no t’aguantes ni tu
i tot plegat és depriment, doncs segueixes cara al sol.
I segueixes cara al sol.
Que no veus com les mosques et revolen?
Que no ensumes el ferum que vas desprenent?
Està clar que ets una immensa puta merda
i no és subjectiu, que és prou evident.
No tens respostes, si intentes profunditzar
a l’argumentari que d’un femer vas pescar
i que repeteixes com si no hagués un demà
mentre et toques excitat i t’escorres cara al sol.
I segueixes cara al sol.
|
Streaming and Download help
If you like ROSTOLL, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp